L’ORDRE DE PROHIBICIÓ D’ACOSTAMENT

DEFINICIÓ: és una resolució dictada pel Jutge competent dins d’un procediment penal consistent en que una persona (imputat, acusat o penat, segons el moment processal en que es trobi) no pot acostar-se a una altre (tampoc al seu domicili, lloc de treball, etc) ni comunicar-s’hi o no se l i prohibeix anar a determinats llocs (fins i tot es pot prohibir la estada en una població).

Aquesta resolució ha de ser motivada, haurà de determinar la persona/nes afectades i en el seu cas els llocs, així com la duració de la mateixa.

MOTIU PER ADOPTAR-LA

Es pot adoptar en el cas de delictes de homicidi, avortament, lesions, contra la llibertat i indemnitat sexuals, la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, sempre atenent a la gravetat dels fets o al perill que el delinqüent representi.

Sorprèn que, en el cas que s’incompleixi la prohibició d’acostament (delicte de trencament de mesura cautelar o condemna) no es pugui adoptar com a mesura accessòria. Això comporta certes disfuncions, com ara que la sentencia per aquest trencament arribi quan la prohibició d’acostament ja hagi finalitzat.

MOMENT D’ADOPTAR-LA, DURACIÓ I CONTINGUT

Aquesta ordre es pot adoptar com a mesura cautelar o bé com a pena accessòria.

La mesura cautelar és aquella que es pren mentre es segueix el procediment instructor (de investigació judicial) i sovint, fins que no hi ha una sentencia ferma. El temps de duració depèn de les circumstàncies da cada cas, i sempre que existeixi necessitat de protegir a la víctima d’un presumpte delicte.

Es pot demanar per la víctima (544ter Lecrim), o bé la pot acordar directament el Jutge instructor per protegir la víctima. (art. 544 bis Lecrim). En aquests casos s’haurà de tenir en compte la situació econòmica del inculpat, de salut, familiars, laborals, etc.

En els supòsits de violència domèstica, aquesta prohibició es pot adoptar dins de la petició de la ordre de protecció (art. 544 ter Lecrim). Cal indicar que la ordre de protecció és més àmplia i conté aspectes penals, civils i assistencials. En aquest cas, s’haurà d’acreditar una situació objectiva de risc per la víctima

La interlocutòria judicial que l’acorda o denega, pot ser recorreguda en apel·lació.

El fet que sigui una mesura cautelar comporta que aquesta sigui modificable. És a dir, si desapareixen els motius que varen dur a adoptar-la, aquesta es pot deixar sense efecte. Ara bé, si aquesta es vol deixar sense efecte (per exemple, per que la pròpia víctima considera que ja no cal), no es deixa sense efecte automàticament. Cal que es segueixin els tràmits legals. De tal manera que, un cop presentada la petició a través de lletrat i procurador, s’ha de donar trasllat a les altres parts (també al ministeri fiscal) per tal que manifestin el que creguin oportú, i després el Jutge prendrà una decisió, que pot ser de mantenir la mesura si considera que persisteixen les causes. Fins que aquesta no es dicta i és ferma, la prohibició continua vigent.

Si és un pena accessòria, s’adoptarà amb la sentència i entrarà en vigor quan aquesta sigui ferma. Com que és una pena accessòria només es pot adoptar si hi ha una condemna per un delicte dels descrits anteriorment, amb la pena que li correspongui. És a dir, aquesta prohibició vindria a ser un afegit. La duració varia segons el tipus de delicte que es condemna. Pel cas que siguin unes faltes, el màxim son 6 mesos.

INCOMPLIMENT DE LA ORDRE

En cas que aquesta mesura, tant si és acordada de forma cautelar com si ho és per condemna, s’incompleix, es coment un delicte de trencament de mesura cautelar o condemna penat al article 468 del Codi Penal amb pena de 6 mesos a un any de presó. Si a més, aquest trencament es produeix en una mesura cautelar presa en la instrucció d’un delicte de violència domèstica, es pot acordar la entrada en presó provisional del infractor.