top of page

L’advocat d’ofici



L’advocat d’ofici és una figura, que malgrat tantíssima gent n’ha sentit parlar, no sempre és clar quines són les seves funcions, especialment en relació al servei de guàrdia, la justícia gratuïta, la seva formació, dependència, etc. És per això que intentaré, almenys de forma esquemàtica, posar una mica de llum a aquesta figura.

Advocat és aquell qui tenint la llicenciatura o grau en dret, - i en el seu cas, havent fet l’examen corresponent- està inscrit en un Col·legi d’Advocats. L’advocat pot exercir per compte aliena (per exemple, per una empresa, una administració pública o un altre advocat/s) o bé per compte propi, realitzant les funcions d’assessorament i defensa dels interessos dels seus clients. A més a més, sempre que ho vulgui i tingui els requisits que es diran, i estant en ple exercici de la seva professió, pot estar inscrit en el servei de Torn d’Ofici i Servei de Justícia Gratuïta del seu Col·legi d’Advocats, a través del qual presta un servei professional a aquelles persones que, per part de la Comissió Territorial corresponent, se li reconeix la justícia gratuïta. En el nostre cas el Departament de Justícia, abona al lletrat una quantitat en concepte de indemnització (que no retribució) pels seus Serveis professionals, essent aquests gratuïts pels ciutadans.

Per tant, i desmuntant mites:

  1. L’advocat d’ofici no és un professional que només es dedica al servei públic, si no que té els seus clients particulars.

  2. L’advocat adscrit al Torn d’Ofici i servei de Justícia Gratuïta ha d’haver superat un examen especial i haver obtingut el Certificat de Capacitació Professional. A més, per a determinades branques del dret, haurà d’haver passat un examen d’especialització (estrangeria, menors, violència de gènere, penitenciari) i determinats casos estan restringits als mes veterans (per exemple, pels casos de Jurat, cal cinc anys d’exercici). Per tant, tenim que l’advocat d’ofici està molt més acreditat que molts que no ho són. De fet, hi ha molts professionals que han obtingut aquests certificats d’especialització pel seu prestigi i no estan adscrits al torn d’ofici.

  3. L’advocat de Torn d’Ofici no és el mateix que el de justícia gratuïta:

  • El Col·legi d’Advocats té una llista de lletrats, de tal manera que quan un ciutadà (pel motiu que sigui) té necessitat de contractar un advocat i no en coneix cap, pot demanar al Col·legi d’advocat que n’hi designi un. Llavors se li donarà el que correspongui per llista. Això sol passar en elcas dels detinguts. Molta gent detinguda no coneix cap advocat, i com que cal que sigui assistit per un, se n’hi dóna un del torn d’ofici- el que es troba en funcions de guàrdia. Ara bé, aquest advocat no és gratuït. Per tal que ho sigui, s’ha de demanar la justícia gratuïta.

  • L’advocat d’ofici per justícia gratuïta no el pot tenir tothom. Per tenir advocat d’ofici el ciutadà ha de demanar una mena de “subvenció” al Estat per tal que aquest li proporcioni un lletrat que representi els seus interessos, essent en aquest cas l’Estat qui paga directament al advocat.

  1. Com es demana per a que sigui gratuïta la meva representació lletrada, i ho és sempre i en tot cas?

Tal i com passa amb la resta de subvencions, per obtenir-la cal acomplir les requisits que l’Estat imposa. Aquests requisits es recullen a la Ley de Justicia Gratuita. El formulari per demanar-ho i la documentació que s’ha d’aportar, es pot fer bé directament al Col·legi d’Advocats més proper, bé a través de www.justiciagratuita.es.

  • Si el ciutadà compleix els requisits, se li designarà el lletrat que per llista correspongui. Per tant, no es pot triar l’advocat que ens representarà

  • Pel cas que, per qualsevol motiu no es doni definitivament la justícia gratuïta o aquesta es revoqui, el ciutadà ve obligat a pagar la minuta de l’advocat d’ofici com si l’hagués contractat de forma particular.

  • Una de les causes més freqüents de la revocació de la justícia gratuïta es quan, tenint un advocat d’ofici, el ciutadà decideix contractar un advocat particular. En aquest cas, i segons la llei, s’entén que el ciutadà té mitjans econòmics suficients i per tant, perd el dret a laubvenció, i haurà de abonar la factura del lletrat d’ofici que l’hagi representat fins aquell moment.

Malgrat que hi ha molts requisits per obtenir la Justícia Gratuïta, de forma molt esquemàtica, i tenint en compte que hi ha molts més requisits i circumstàncies, els punts principals per obtenir-la són:

  • Ser persona física (per exemple, les empreses i les comunitats de veïns no hi tenen dret)

  • Ingressos inferiors al doble del IPREM per la unitat familiar. Unitat familiar són tots aquells que conviuen, per tant, es tenen en compte els ingressos de tota la família que viuen al mateix domicili.

  • No tenir béns immobles o que aquest es limiti a la vivenda familiar –hi ha algunes excepcions-

  • Que sigui per un procediment judicial que estigui iniciat o que s’hagi d’iniciar pel peticionari, sempre que aquest procediment necessiti un advocat. Per tant, queden exclosos tràmits previs als judicials (com per exemple, una reclamació prèvia a l’administració – ajuntament, INSS, etc- o enviar un requeriment), interposar un monitori o assistir a un judici de faltes, si l’altre part no va assistida de lletrat.

És de veure que queda reduït a aquells casos en és indispensable anar al jutjat per aquelles persones amb escassos o nuls recursos. Per tant, cal sempre consultar els requisits directament als Col·legis d’Advocats.

  1. La retribució del advocat d’ofici no és proporcional amb la feina que realitza. Hem de partir de la base que el que percep el lletrat/da ni tant sols es denomina retribució, si no que és diu indemnització. Cal veure que en molts casos, el que percep per la seva feina no arriba ni al 10% del que rebria per un client particular i sovint hi perd diners. Per tant, hem de saber que normalment l’advocat que s’inscriu al torn d’ofici ho fa per vocació i per voluntat de servei al ciutadà, no pas per la retribució que percep. Per tant, hem de veure que les reivindicacions que es fan en aquest sentit es fan simplement per que, malgrat entenem que realitzem una funció pública, aquesta no ha de ser gratuïta. Tothom té dret a rebre una retribució digne i suficient per la feina que realitza i encara més si realitza un bé per la societat.

Comments


bottom of page