LA PENSIÓ D’ALIMENTS O MANUTENCIÓ

La llarga trajectòria de la pensió d’aliments, ha comportat que sigui un concepte viu i canviant. Els continguts i les nomenclatures han variat amb el temps, tant des del punt de vista legislatiu (ara és aplicable el Codi Civil de Catalunya, abans el Codi de Família, i el Código Civil és supletori) com la interpretació que per part dels jutjats se li ha anat donant.

Per tant, les Sentències i/o convenis s’hauran de interpretar atenent a la interpretació vigent a la època que foren establerts.

Avui per avui, el Codi Civil de Catalunya regula aquest concepte en els art. 236-17-1 i 237.1 i concordants.

De què parlem quan parlem d’aliments?

La nomenclatura que s’usa pot ser confusa (i de fet ho és) per les persones alienes al món del dret. Quan parlem d’aliments ens referim a cobrir les necessitats vitals d’un persona, amb la qual hi tenim un lligam familiar, si en té necessitat. L’origen d’aquest concepte és la solidaritat familiar. Per tant, potser és més habitual parlar de manutenció.

Què compren aquest concepte?

Hi ha dos tipus d’aliments o manutenció:

1. Els generals o en sentit estricte: els que es deuen els cònjuges, els pares i els germans quan hi ha necessitat. Comprèn les despeses d’alimentació, habitatge, vestimenta i assistència mèdica. Per tant, és un contingut restringit.

2. Els especials o amplis: els dels pares respecte del fills menors d’edat o no independents econòmicament, i els incapaços o fills amb la pàtria potestat prorrogada.. Cal atendre totes les necessitats dels fills o incapaços, i per tant, s’hi inclouen les despeses de formació en sentit ampli (l’escola, reforç escolar, activitats recreatives i formatives, excursions, etc) és a dir, totes aquelles activitats que formin als fills com a persones. Per tant, sempre que sigui possible i que econòmicament sigui viable, els fills/es no haurien de notar cap canvi respecte a la seva situació formativa o les seves perspectives de futur després de la separació o divorci dels progenitors.

Què volen dir aliments ordinaris i extraordinaris?

En els convenis de separació, divorci o guarda i aliments, sentències i interlocutòries que els regulen, solen anomenar o classificar els aliments entre ordinaris i extraordinaris.

ALIMENTS ORDINARIS: són aquells que són constants i/o previsibles i aquells que ja existeixen en el moment de la separació o divorci. Així mateix, i en atenció a la distinció abans esmentada, es dividiran en:

. Ordinaris estrictes: fan referència al cost de la alimentació, de l’habitatge i les que l’acompanyen (part proporcional de: lloguer o hipoteca, aigua, llum, gas, etc), vestimenta i atenció mèdica (aquesta sol venir coberta per la seguretat social)

. Ordinaris amplis: seran tots aquells que siguin necessaris per la formació del menor o major que es troba en formació i que encara no és independent econòmicament. Posem exemples:

• Menjador escolar, si els fills hi van

• Despeses escolars: llibres, matrícula, material escolar, excursions, colònies o convivències escolars, quotes de l’escola si és una escolar privada o concertada, uniforme, xandall escolar, i altres despeses assimilables

• Despeses mèdiques: encara que no estiguin cobertes per al seguretat social: ulleres o lents de contacte, plantilles, medicacions (per exemple vacunes no cobertes) etc., sempre que estiguin previstes i siguin habituals.

• Despeses d’activitats extraescolars: aquelles activitats extraescolars que els menors estiguin fent en el moment del procediment, incloses les matrícules, material, etc.

ALIMENTS EXTRAORDINARIS: Aquells que no existeixen en aquests moments, però que es podrien generar en un futur:

• : despeses mediques no cobertes per la seguretat social (ulleres, pròtesis, tractaments mèdics, etc), classes de reforç escolar, seguiment psicoterapèutic, logopèdia, etc que en el moment del procediment no era previst que fossin a existir.

• : activitats extraescolars, lúdiques i formatives no interessades per el centre escolar. Per tant, aquelles activitats que sorgeixen amb posterioritat.

Càlcul de la pensió d’aliments

Aquesta és la part més delicada, ja que hi ha d’haver un equilibri entre les necessitats del alimentat (fills/es) i les capacitats econòmiques dels alimentistes (progenitors).

NECESSITATS DELS ALIMENTATS

Sovint és molt difícil quantificar despeses dels fills/es, per que s’engloben en el conjunt de les despeses familiars- des del que costa la seva alimentació, al que costa la roba, la despesa de subministres, productes de higiene i neteja, etc,- ja que sovint no en portem una comptabilitat per separat, i a més, sol ser molt variable. Per aquest motiu, el Consejo General del Poder Judicial, juntament amb el Instituto Nacional de Estadística ha realitzat unes taules orientatives, en funció dels ingressos dels progenitors i de la població de residència.

A aquests resultats s’hi ha d’afegir el cost del habitatge, menjador escolar, si s’escau, el cost escolar (escola concertada o provada), material escolar, excursions, extraescolars, etc.

CAPACITAT DELS ALIMENTISTES

Haurem d’examinar quina capacitat econòmica tenen els obligats al pagament, i hem de tenir en compte no només els seus ingressos, si no també el seu patrimoni. En base a això, determinarem en quina proporció contribuirà cada pare/mare a les necessitats dels fill/es.

Val a dir que no només es contribueix als aliments donant un diners cada mes, si no que es pot contribuir, per exemple, deixant que els fills/es visquin en una finca propietat dels pares/mares (contribució en espècie) o dedicant més hores d’atenció personal.

Fixació de la quantia a pagar

En base a les necessitats dels fills/es (es fixa una quantitat), i a les capacitats econòmiques dels pares/mares,- tenint en compte el temps que cadascú pot dedicar-los-hi o l’atribució del ús del habitatge familiar-, es fixa un percentatge o quantitat amb la que cadascun haurà de contribuir a les despeses dels fills/es.

El rellevant és el temps que passen els fills/es amb cada progenitor (no pas si la guarda és compartida o no), ja que si el temps és pràcticament idèntic, s’entén que les despeses referents a alimentació (menjar), subministres i habitatge no caldrà calcular-les ni tenir-les en compte donat que cada progenitor se’n farà càrrec quan tingui als fills/es amb ells.

A l’hora de determinar els aliments ordinaris i la contribució a realitzar, es recomana posar una quantitat que cobreixi els aliments ordinaris fixes (alimentació, roba i habitatge), i que la resta de conceptes que s’inclou (ordinaris que són previsibles, però que no sabem el que costaran per que varien d’any en any) es posi un sistema variable de determinació segons les despeses de cada moment. Per exemple: que els costos de llibres i materials escolars, excursions, activitats extraescolars o despeses mediques que s’estan realitzant, es faci constar que cada progenitor n’abonarà un percentatge (per meitats, per exemple). Això sol ser convenient, ja que d’aquesta manera sempre hi haurà una contribució equitativa, proporcionada i ajustada a la realitat. Seguint amb l’exemple, ens podem trobar que els llibres i material del curs 2014-15 costessin 450 euros, i del curs 2015-16, 550 euros. Si quan establim la pensió d’aliments només fixem una quantitat global (per exemple, 400 euros al mes que inclou tots els conceptes) ens trobarem que, qui ha de percebre la pensió, haurà d’assumir 100 euros de despeses de més aquell any, que només podrà recuperar modificant la pensió judicialment. Per tant, el sistema que es proposa evita moltes modificacions innecessàries.

En relació a les despeses extraordinàries, i en base als mateixos criteris explicats, es fixa en quina quantitat o percentatge hi contribuirà cada progenitor. Val a dir que, en aquest apartat, cal determinar clarament si per assumir el pagament d’aquest tipus de despeses cal el consentiment (l’acord) o no, dels dos progenitors. Normalment s’entén que aquelles despeses que ja hem definit com a extraordinàries necessàries s’hauran d’abonar sempre, sense necessitat d’acord o consentiment. Ara bé, les recreatives (com ara noves activitats extraescolars o viatges al estranger) sol ser recomanable que calgui el consentiment dels progenitors per assumir-ne la despesa.

#pensiódaliments